La veritat és que Marciano, vete a
casa, és una d'aquelles noveles que no et sorprenen gens.
Primer perquè llegeixes una història que és
realment com t'esperes: Senzilla, sense complicacions i amb ganes
de fer-t'ho passa bé.
I d'això es tracta: Una novela curta
(quasi un conte llarg) que et dóna dosis equilibrades d'Humor
i sàvia ironia sobre una "Invasió" marciana
fora d'esquemes... Sona a argument suat? Doncs no té per
que ser-ho: Primer per que els marcians són precisament tal
com ens els hem imaginat sovint: Baixets i verds, I segón
per que l'Humor és la caraterística principial d'aquesta
història.
Fredric Brown està més haviat
especialitzat en fer històries curtes i aquesta, tot i ser
una novela, és una història dissenyada com a passatemps
de Ciència Ficció. De fet, quasi sembla una novela Pulp, d'aquelles de "a duro" com es diria aquí:
Amb ànims d'entretenir però sense massa pretensions...
Es llegeix en 2 o 3 dies i et garantitza uns
moments de traquilitat en vers obres més dures. Recomanable
per tot aquell que a vegades vol prendre's la CF com una gran conya...en
aquest cas amenitzada per homenets verds una mica emprenyadors...
|